diumenge, 16 d’abril del 2017
AQUESTA SETMANA... REGALA LLIBRES!
divendres, 3 de març del 2017
dijous, 2 de març del 2017
dijous, 5 de gener del 2017
NIT DE REIS...
LAS ABARCAS DESIERTAS
Por el cinco de enero,
cada enero ponía
mi calzado cabrero
a la ventana fría.
Y encontraban los días,
que derriban las puertas,
mis abarcas vacías,
mis abarcas desiertas.
Nunca tuve zapatos,
ni trajes, ni palabras:
siempre tuve regatos,
siempre penas y cabras.
Me vistió la pobreza,
me lamió el cuerpo el río,
y del pie a la cabeza
pasto fui del rocío.
Por el cinco de enero,
para el seis, yo quería
que fuera el mundo entero
una juguetería.
Y al andar la alborada
removiendo las huertas,
mis abarcas sin nada,
mis abarcas desiertas.
Ningún rey coronado
tuvo pie, tuvo gana
para ver el calzado
de mi pobre ventana.
Toda la gente de trono,
toda gente de botas
se rió con encono
de mis abarcas rotas.
Rabié de llanto, hasta
cubrir de sal mi piel,
por un mundo de pasta
y un mundo de miel.
Por el cinco de enero,
de la majada mía
mi calzado cabrero
a la escarcha salía.
Y hacia el seis, mis miradas
hallaban en sus puertas
mis abarcas heladas,
mis abarcas desiertas.
Miguel Hernández
dissabte, 31 de desembre del 2016
dijous, 29 de desembre del 2016
dimecres, 28 de desembre del 2016
SI ET VE DE GUST PINTAR... O QUE PINTIN
dissabte, 24 de desembre del 2016
dissabte, 3 de desembre del 2016
dimecres, 23 de novembre del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



















